El creixement de la xarxa del metro de Barcelona és exponencial i una eina clau per vertebrar no ja la capital catalana sinó tota l’àrea metropolitana
Entre els diversos recursos digitals que TMB va dedicar al Centenari del Metro de Barcelona volem que pareu atenció al microsite Crònica d’un viatge. Història de la xarxa de metro de Barcelona. Aquest espai digital permet a l’usuari escollir entre tres línies de navegació (Trajecte, Històries i Cronologia) i apropar-se als 100 anys de servei del metro.
A la secció Trajecte, i després d’una introducció, trobeu set etapes; pareu atenció als capítols ‘Creixement (1951-1967)’ i ‘La gran expansió del metro (1968-1982)’ i veureu el paral·lelisme entre l’economia, el moment històric i evolució del metro de Barcelona. El suburbà creix significativament als anys 50, quan l’economia del règim franquista, després de gairebé tocar fons, comença a recuperar-se de la mà del comerç internacional i l’entrada de capital estranger: és el període popularment conegut com “desarrollismo”. Durant aquestes dues dècades, Barcelona experimenta un creixement sense precedents però amb grans contrastos. Edificis monumentals conviuen amb barris de barraques que s’estenen pels afores, acollint desenes de milers d’immigrants que arriben cercant millors condicions de vida. Davant d’aquest creixement desordenat, el metro creix per arribar a noves zones i cobrir la manca de transport, a vegades precedint la urbanització dels barris i obrint el camí al creixement de la ciutat. El 1953 es va aprovar el Pla Comarcal, vigent fins al 1976. El Transversal va inaugurar Glòries i Clot (1951), Navas (1953), i Sagrera i Fabra i Puig (1954). Fins i tot, es va construir un nou ramal entre Sagrera i Vilapicina (1959), inici de la futura L5. Les estacions d’aquest nou ramal (Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina) van ser les primeres d’un nou model de gestió iniciat el 1959 amb la fusió i municipalització de les línies amb Porcioles com a alcalde.
Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal. Després de la fusió, les línies I i II del Gran Metro (tota la Y) van passar a denominar-se línia III. Amb aquest pas s’inicia la construcció d’una xarxa metropolitana unificada. A finals dels anys cinquanta, el Transversal ja s’ha expandit des de Marina fins al barri de Sant Andreu i, al juliol de 1959, inaugura el primer tram de la seva segona línia –avui Línia 5–, que connecta La Sagrera amb Horta.
A mitjans de l’any 61 es fa realitat una fita clau per al metro de Barcelona: la fusió de les dues companyies privades en una única empresa pública, el Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Amb la municipalització del servei, comença una nova etapa d’expansió. Només dos anys més tard, es dona llum verda a l’ampliació de les antigues línies —les actuals L1, L3 i L5— i al naixement d’una nova: l’actual L4.
Durant els darrers anys del franquisme i l’inici de la transició democràtica, Barcelona entra en una etapa de grans canvis socials, polítics i urbanístics. En aquest context, entre 1968 i 1982, el metro esdevé una eina clau per vertebrar ja no només la ciutat, sinó tota l’àrea metropolitana. Es prolonguen les línies existents (les actuals L1, L3, i L5), amb la consegüent millora de cobertura territorial i connexió amb nous barris i municipis limítrofs com l’Hospitalet i Cornellà, i neix una nova línia: l’L4. Amb la creació de Transports Municipals de Barcelona i el traspàs de competències a la Generalitat, s’inicia una nova etapa de gestió integrada i planificació coordinada del transport públic.
Tens més informació sobre el creixement i expansió de la xarxa i d’altres etapes històriques del metro de Barcelona entrant en aquest enllaç.